Sergi Xaudiera My digital notes

La vida d'un tuit

Aquest post va ser publicat originalment al gencat blog

La vida d'un tuit

Des de fa un any l’equip de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estudiem les dades d’activitat dels comptes corporatius, per millorar i optimitzar les publicacions dels comptes que gestionem. Una de les darreres preguntes que ens hem fet és sobre la vida d'un tuit, entenen la vida d'un tuit com el temps que aquest missatge és visible en el timeline dels nostres seguidors. Per calcular-ho hem analitzat 140.000 tuits publicats des de comptes de la Generalitat a partir de juliol de 2012, i tots els retuits que han generat. El retuit és l’ indicador que utilitzem per verificar si un tuit és visible pels nostres. El primer que fem és veure el temps que transcorre des de l’hora de publicació del tuit i els retuits dels nostres seguidors. Creiem que mentres un missatge és visible i desperta interès va acumulant interaccions.

Hores entre la publicació d’un tuit i els seus retuits

Per tenir una primera idea del temps que passa entre la publicació d’un missatge i els retuits dels subscriptors hem dibuixat aquest primer gràfic amb l’acumulat de tots els perfils de Twitter de la Generalitat. S’observa com més d’un 70% dels retuits publicats són, com a màxim, dues hores després de la publicació del tuit. A partir d’aquí la corba s’estabilitza, especialment a partir de les quatre hores. Es pot dir que l’ordenació cronològica de Twitter provoca que el màxim impacte d’ un tuit és fins dues hores després de la seva publicació. Cosa bastant lògica per altre part, ja que els tuits més recents sempre estan a la part més visible de la plataforma.

% de retuits publicats en funció del temps passat des de la publicació del tuit

Retuits en funció de l’hora de publicació

Un dels altres aspectes que avaluem és si l’hora de publicació d’un tuit és rellevant a la vida d’un tuit. Realment l’hora en què publiquem un tuit fa que la seva vida sigui més llarga? En aquest gràfic hem dibuixat el percentatge de retuits en funció del ‘hora de publicació. Per completar l’anàlisi pintem una àrea per a cada 1 de les 5 primeres hores en què un tuit és retuitejat. Així per exemple la part blava indica l’evolució del percentatge de retuits durant la primera hora al llarg del dia. Veiem com la velocitat de retuits canvia en funció de l’hora de publicació dels missatges. A les 4 del matí és quan hi ha un percentatge més baix de retuits durant les 5 primeres hores de la publicació. No sorprèn, ja que moltes persones no estan connectades en aquesta franja horària. Aquest gràfic engloba tots els tuits dins la solució corporativa de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Sense tenir en compte la seva tipologia ni els tipus de missatges que publica. Tot i això ens dona una idea aproximada sobre la vida d’un tuit en funció de l’hora de publicació. A partir de la representació observem com hi ha dues franges horàries que es poden considerar de màxim interès. Aquestes són: entre les 7 i les 9 del matí i al vespre entre les 21 i les 23.

% de retuits publicats en funció de l'hora de publicació

Retuits en funció del compte de Twitter

Fins ara hem analitzat els comptes i els seus tuits en el seu conjunt de forma uniforma. En el següent gràfic trobem un a un els comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya amb major volum de retuits per les seves publicacions. Per cada compte tenim la barra on s’indica el percentatge de retuits publicats i cada color representa les hores des de la seva publicació. Així per exemple tenim com el color blau indica els percentatge de retuits fets durant la primera hora, el vermell durant la segona, i així successivament. Observem com els comptes s’organitzen per tipologia de compte. Els que reben un percentatge més alts de retuits durant la primera hora després de publicar el tuit són @rodalides i @transit, que informen de les incidències en els mitjans de transport. És evident que el valor informatiu d’un tuit referent a problemes de transport té un interès molt elevat en un període immediat després de la seva publicació. Això fa que la vida dels seus tuits sigui molt curta, i en moltes ocasions calgui publicar un alt nombre de missatges en períodes de temps molt reduïts. Per exemple informant del tall d’una via per un accident, i la posterior normalització del servei. Entre els que reben més retuits durant la primera hora hi ha perfils de seguretat ciutadana com: @emergenciescat, @012, @112 i @meteocat. Per altra banda podem veure com perfils que informen d’altres temes menys lligats a l’actualitat immediata, tenen una vida més llarga, ja que la seva informació es pot considerar menys lligada a l’estricta actualitat.

% de retuits publicats en funció del compte

El feedback:

Algunes notes personals

No volia escupir en un tuit algunes idees de les xarxes socials que m'han passat pel cap darrerament. Són frases que he sentit i idees que m'han passat pel cap.

  • "No hi ha diners, per així apostem pel digital i les xarxes socials". Em sorprèn que entre professionals de la comunicació encara perduria la idea. Em sembla que a les portes del 2014 convindria actualitzar el discurs.
  • "Obrirem uns perfils a les xarxes socials per aquesta campany". Iniciar-se amb nous perfils a les xarxes pel curt termini sembla contraproduent. El valor de les xarxes està en les relacions de confiança que en aquests s'estableixen, que sempre requereix temps.
  • Empreses petites copiant estratègies de comunicació d'empreses grans. Perdent l'avantatge de la seva proximitat amb el client final.
  • Molts xerrant, cada dia més; pocs escoltant.
  • Els rics més rics, els pobres més pobres. L'atenció cada vegada es centra cap als grans en detriment dels petits. Per una part és positiu perquè les idees cada vegada tenen més ressó, per altra banda menys positiu perquè cada vegada hi ha menys idees.

My setup

Who are you, and what do you do?

My name is Sergi Xaudiera and I work for the Governement of Catalonia as a social media strategist. When I ended my journey there I'm starting my own project: Numballs. In this project we are trying to measure the impact of sports on social media.

What hardware do you use?

  • Dell XPS M1530 (with Ubuntu 12.10)
  • HTC Legend (Running under CyanogenMod)
  • BQ Edison (just rooted :P)
  • Raspberry Pi (with Raspbmc as Media Center)

And what software?

  • Chromium: is my main software. To surf the net and most of my work is done in the browser.
  • Tweetdeck (web) as my Twitter client
  • Feedly: my RSS reading, still missing Google Reader :-'(
  • Trello: task managment tool
  • Pocket: for later reading on my tablet.
  • Github/Bitbucket have all the source clean and update.
  • Dropbox: sync my docs
  • RStudio: for all the R scripts

M'agrada molt el que fa The Setup i ho trobo molt interessant. Us recomano que dediqueu un temps a coneixer els entorns de treball d'aquestes persones.

Ahir i avui

Ahir ens passàvem llargues hores xatejant al Mirc amb desconeguts, avui compartim fotos de peus a la platja, el que mengem i el que correm a les xarxes socials amb desconeguts.

Ahir maleíem a qui ens trucava quan estàvem navegant, avui ens connectem amb el mòbil assentats al lavabo.

Ahir al•lucinàvem quan ens descarregàvem una cançó amb menys de dues hores, avui ja no les descarreguem, simplement l'escoltem tan bon punt l'escollim.

Ahir entràvem a la web de la NBA per consultar les estadístiques l'endemà del partit, avui mirem el partit en directe a la tv i consultem les estadístiques al moment des de la tauleta.

Ahir el flash, html, webs, ftp, avui javascript, responsive design, cloud, apps.

Ahir Windows i Mac, avui iOS i Android.

Lectors RSS

Amb el tancament de Google Reader, el lector d'RSS més utilitzat, comença una nova etapa en la lectura de continguts a la xarxa. Tot i no ser el primer lector en aparèixer, el de Google havia aconseguit un gran nombre d'usuaris. Aquest fet havia anat provocant la disminució del nombre d'alternatives per llegir els continguts sindicats.

Quan l'empresa del cercador va anunciar el tancament de Google Reader per a finals de juny del 2013, molts vam ser els que ens vam preocupar. Afortunadament de seguida van sorgir un bon nombre d'empreses informant de que creien en la viabilitat dels lectors d'RSS i que en breu oferirien a tots els usuaris alternatives per llegir els seus rss.

Tot seguit presentem algunes eines per llegir RSS:

  • Feedly: una eina que ja convivia amb Google Reader, que des del tancament d'aquest ha millorat les seves prestacions considerablement. Possibilitat de llegir els continguts en diferents vistes. Disposa d'app pròpia a més d'una API oberta que permet connectar aplicacions de tercers.
  • Digg Reader: van ser un dels primers anunciar que crearien un lector d'RSS. Amb un disseny minimalista han aconseguit una bona alternativa. El punt negatiu és que encara no s'integra amb aplicacions mòbils.
  • The old reader: lector compacte molt similar a Google Reader, poc conegut. La velocitat de càrrega és inferior a Feedly o Digg Reader.

Personalment utilitzo Feedly (per aplicacions mòbils), perquè ja disposa d'una api oberta compatible amb gReader- el meu lector mòbil de feeds, i Digg Reader quan tinc accés des del web, ja que és la interfície amb la que em sento més còmode.