Sergi Xaudiera My digital notes

La brossa digital

La sostenibilitat és un dels conceptes més utilitzat en el nostre dia a dia. Moltes vegades relacionat amb l'ecologia, i els recursos naturals de la Terra, però avarca qualsevol dels serveis que ofereix la societat. La definició de la viquipèdia:

La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de demà.

En el sector digital, s'ha aplicat el concepte de sostenibilitat especialment per millor l'eficiència monetària. Reduir la utilització de recursos per estalviar ampla de banda, espai en el servidor, baixar el temps de carrega del web, ...

Tot i això hi ha grans enemics públics contra la sostenibilitat digital. El més antic i conegut és el correu brossa, que representa una bona part de tots els correus que s'envien cada dia. Altres tècniques com els robots d'spam a les xarxes socials o la massa habitual tècnica de l'opt-out quan et registres en una nova plataforma.

La disminució econòmica constant de l’emmagatzemat digital fa que no parem a pensar la quantitat de brossa digital (fent el paral•lelisme amb la brossa especial) que generem en el nostra pas per la xarxa, i el cos d'aquesta.

Senzillament volia fer una crida a les poques persones que puguin llegir aquest escrit, a reflexionar sobre els continguts que generem a internet i la necessitat de fer neteja a tots aquells espais, que estan actualment en òrbita a la xarxa, però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica.

La brossa espacial o ferralla espacial són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra, però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica.

Crowdsourcing el draft NBA 2014

En temps de l'auge de l'economia col·laborativa, m'ha agradat el cas dels Sacramento Kings. Aquest equip de l'NBA va llançar una campanya de crowdsourcing per escollir el millor jugador disponible, amb la vuitena elecció del draft de la NBA de 2014.

La iniciativa anava dirigida als aficionats especialistes en l'anàlisi de dades de bàsquet. Mitjançant tècniques estadístiques avançades, havien de ser capaços de crear models per trobar el millor jugador a escollir amb el número 8.

A més d'aquesta interessant iniciativa, van permetre a la gent de Grantland (ESPN) de gravar parts de procés de selecció. En el primer dels vídeos podem veure fragments de les videoconferències prèvies, les necessitats p de l'equip i els diferents escenaris possibles. En el segon vivim des del cor dels Sacramento Kings com va ser la nit del draft, en què finalment van escollir a Nik Stauskas.

Innovant, la visió del NY Times

% The New York Times

Pocs mitjans de comunicació tenen la rellevància del NY Times. És per aixó que quan es va filtrar l'informe intern d'innovació molts vam córrer a baixar-lo.

En el document hi trobem les línies mestre que seguirà el Times en els propers anys per adaptar el seu negoci al context digital. Enfocat als mitjans de comunicació, les idees de l'informe també serveixen a qualsevol negoci que vulgui sobreviure a la digitalització.

Tot seguit algunes de les idees que més m'han agradat.

Fent créixer l'audiència

  • Economia de l'atenció. Que els lectors ens dediquin atenció té un gran valor, per aconseguir-la cal creativitat. Hem de ser disruptius.
  • La portada del NY Times éss cada vegada menys rellevant. Canvia la manera d'accés a la informació, accedim a través de xarxes socials, recomanacions d'amics, buscadors.
  • Hem de fer un esforç per arribar a la nostra audiència. Utilitzen el concepte Audience Development, que consta de:
    1. Descobrir com presentem i distribuïm els nostres continguts.
    2. Promoció com fem visibles els nostres continguts.
    3. Connexió com creem relacions bidireccionals amb els lectors.

Audience Development

  • Nous mitjans com BuzzFeed o Huffington Post, tenen èxit gràcies a que tenen més present la digitalització en el seu nucli de negoci.
  • El Wall Street Journal ha creat audience-engagement team.
  • Des del Times es creu que: "un 3% de la gent que vol llegir el teu treball l'està veient".
  • Es recomana tenir una persona que lideri aquesta unitat, i que sigui el pont entra la redacció (generadors de continguts) i la part de negoci.
  • La gent de marketing i la redacció han de col·laborar en el seu dia a dia.
  • No hi ha una distribució de continguts digitals perfecte, s'ha d'experimentar i provar nous canals. La competència ha experimentat més en podem aprendre molt. Hem de seguir el que fan i ser creatius.

Discovery

  • El Times genera més de 300 URLs cada dia.
  • La majoria de les históries passen desaparcebudes pels lectors. Tant a la web com a l'aplicació mòbil l'espai és reduït i s'ha de fer una selecció de les históries que hi surten.
  • Lectors que no visiten el Times esperen que arribem a ells a través de les xarxes socials i les alertes de correu.
  • El lector com a centre del periodisme (reader-centric).
  • El trànsit de la pàgina principal es redueix mes a mes. El trànsit a les pàgines de seccions és nul. El trànsit a les aplicacions mòbil, que són repliques del web també es redueix mes a mes.
  • Un bon exemple d'una nova eina de connectar amb els lectors són les alertes per correu. El nou sistema d'alertes arribar a 13.5 milions de persones, unes 12 vegades el nombre de subscriptors de la versió en paper.
  • Oportunitat: evergreen continguts atemporals. Per exemple receptes de cuina, guies de ciutats, o crítiques artístiques.
    • En el món digital l'arxiu del NY Times és un dels grans avantatges respecte els competidors. Actualment hi ha 14,723,933 articles des de 1851, que poden ser resurfaced de diferents maneres. No pensem prou en l'arxiu, ja que estem massa concentrats en notícies i nous aspectes.
    • Contingut d'alta qualitat del que tenim una llicència perpetua.
    • Aquest tipus d'informació pot ser molt útil a l'hora de donar context a les notícies d'actualitat.
    • Els continguts atemporals que es poden fer aflorar de nou s'organitzen per rellevància enlloc de la data de publicació.
    • Les millors oportunitats es troben en temes on el Times tingui un bon coneixement, la informació no necessita estar actualitzada i la competència no ha saturat el mercat. Actualment museus, llibres i teatre, viatges i música seria més complicat.
  • Experimentar consisteix en aplicar un rigorós mètode científic per provar nous conceptes i canviar per tenir el màxim d'èxit possible. Així és com les principals empreses d'innovació digital, com Google o Amazon, treballen avui en dia. The Verge ha redissenyat el seu web 53 vegades en 2 anys. Els experiments han de ser:
    • Ràpids i flexibles.
    • Defineix objectius i mesuren el progrés en temps real.
    • S'ha de valorar la gent que pren riscos enlloc de penalitzar-los.
    • Hem d'aprendre dels experiments i compartir el que hem après.
    • Intentar acabar amb els esforços inútils.
    • Planifica la versió 2.0 dels projectes, normalment quan llancem un projecte ens aturem a la primera versió.
    • Fer més fàcil que tothom pugui llançar i provar nous projectes. La nostra reputació no ha de ser excusa per aturar la iniciativa interna de nous projectes.
  • Oportunitat: packaging
  • Una col·lecció d'articles del NY Times ha estat la col·lecció més llegida de la història de Flipboard. No podem deixar que aplicacions de tercers s'aprofitin i treguin beneficis dels nostres continguts.
  • Les col·leccions, presentar d'una nova forma continguts relacionats per explicar una història. Ens convertim en curadors de continguts, a partir d'històries noves i de l'arxiu podem ajudar a explicar l'actualitat.
  • Si l'eina de col·leccions és prou intuïtiva fins i tot es pot obrir als lectors i que aquests puguin crear noves col·leccions a partir de l'arxiu del Times i compartir-les amb els seus coneguts.
  • Aquest tipus d'històries:
    • El continguts perennes són atractius per l'audiència si es presenten d'una manera elegant.
    • Aquest treball arriba a una gran audiència sense estar a la portada.
    • Fer-ho una vegada és complicat, per tant hem de crear un sistema replicable per tal de ser més eficients en l'elaboració d'aquestes.
  • Oportunitat: personalization és important ser capaços de mostrar al lector el que vol llegir.
  • Per exemple a un fan del basket li ensenyarem la crònica dels Knicks, enlloc de la crònica del partit de beisbol.
  • La personalització de continguts és una tendència a l'alça, per exemple l'aplicació Paper de Facebook.
  • Hi ha mitjans que adapten els continguts a mostrar en el seu web en funció de l'origen de la visita. Així no veurà la mateixa pàgina una persona que accedeix al web a través de Google, o una altre que arriba a través de Twitter o Facebook.
  • També es pot seguir en temps real les notícies més compartides a Twitter en cada moment i ensenyar-les al usuaris. Aquesta pràctica acostuma a oferir contingut rellevant al lector.
  • Actualment a la web hi ha les notícies relacionades que ofereixen al lector un llistat de continguts. Pensem que l'algoritme no és prou eficient, ja que les notícies que mostren no són rellevants pel lector. La causa principal és que l'equip de programadors que ha desenvolupat aquest algoritme no coneixen la naturalesa de la redacció.
  • Following button, perquè cada lector es pugui subscriure a temes.

Promotion

  • Els redactors han de ser les primeres persones a promocionar els seus continguts a través de les xarxes socials.
  • A ProPublica cada editor es veu amb els especialistes de cerca, social i relacions públiques per definir l'estratègia de promoció de cada una de les històries que publica. Cada editor ha d'enviar la proposta de 5 tuits amb cada història abans de publicar-la.
  • La clau són les xarxes socials on el Times té 10 milions de subscripcions, encara queda marge de millora, ja que només el 10% de les visites provenen de les xarxes socials. A BuzzFeed el 60% de les visites provenen de xarxes socials.
  • L'impacte de les xarxes socials és fins millor per dispositius mòbils.
  • Seguiment en temps real del que més visitants atreu.
  • Metadades i etiquetes més detallades pels continguts. Pensant en primer lloc amb l'arxiu digital.
  • Només afegint data estructurada ha fet que immediatament s'incrementés un 52% el nombre de visites des de cercadors a l'apartat de receptes.
  • S'ha d'incorporar la promoció en el flux de treball. Per exemple en el Huffington Post una història no pot ser publicada a menys que tingui una foto, un titular optimitzat per buscadors, un tuit i un post a Facebook.
  • No oblidar les comparticions per e-mail, que representen un bon nombre visites.
  • Oportunitat: institutional promotion . El compte de Twitter està gestionat per la redacció. El Facebook és gestionat per l'àrea comercial. Això és un problema ja que l' audience development ha de ser una tasca conjunta de tota l'organització on hi hagi tots els departaments col·laborant.
  • Fins ara els esforços a xarxes socials eren per informar, s'ha d'implicar a la gent i fer servir les xarxes socials per obtenir noves audiències.
  • Hem de capturar més dades de les xarxes socials i explotar-les per coneixer millor què vol la nostra audiència.
  • Oportunitat: front-line promotion no instaurar regles sobre l'ús de xarxes socials als redactors, i confiar en el seu propi criteri.
  • La promoció de continguts ha d'estar més integrada en el treball del dia a dia dels editors.
  • Les història en primera persona a les xarxes socials dels redactors ajuden a fidelitzar l'audiència.
  • Buscar persones influents sobre la història que es publica i informar-los dels nous continguts que s'han generat, perquè ells puguin enllaçar-hi des dels seus perfils socials.

Connection

  • Els lectors del Times són el valor més preuat.
  • El repte és connectar amb aquesta audiència, en més espais.
  • El primer pas és sentir-se més còmode en ensenyar les interioritats del Times als nostres lectors, i ensenyar com treballem.
  • La nostra audiència vol saber de les persones que estan darrera els continguts que es publiquen.
  • Oportunitat: user-generated content publicar continguts generats pels lectors, i corregits i verificats pels editors del Times. Molts competidors han ampliat el seu servei més enllà de ser un mitjà i han esdevingut plataformes de publicació.
  • Oportunitat: events no hi ha cap raó perquè l'espai que ocupen les xerrades TED amb entrades a 7,500$, no hagués pogut ser creat pel NY Times. "Una de les nostres grans preocupacions és que algú com el NY Times comenci un programa de conferències" diu un executiu del TED.
  • Capturar més dades dels nostres lectors i coneixer millor com es relacionen per tal de poder oferir un servei més ajustat al que volen.

Reforçant la nostra redacció

  • Fa set anys la redacció impresa i la digital treballen de manera separada.
  • Ha d'augmentar la col·laboració interna entra departaments del NY Times.
  • Experiència d'usuari:
    Analítica 30 persones
    Disseny digital 30 treballadors
    Programadors 445 persones
    Producte 120 persones
    Recerca i desenvolupament 8 persones
  • La redacció ha de treballar col·laborativament amb totes les unitats de l'equip d'experiència d'usuari.
  • Contractar persones que tinguin habilitats híbrides entre l'equip d'experiencia d'usuari. Fins i tot buscar aquest tipus d'habilitat entre les noves persones que s'incorporin a la redacció.
  • Barrejar a la redacció persones de les unitats d'experiència d'usuari, que redactors, programadors i analistes treballin de costat per tal de potenciar la seva feina.
  • Afavorir la mobilitat interna dels treballadors entre diferents departaments per aprendre i ensenyar habilitats a la resta de companys.
  • Digital First, el NY Times ha d'accelerar la transició d'un diari que també produeix continguts digitals, cap a una publicació digital que també imprimeix un diari.
  • Més d'un 75% dels ingressos encara provenen de l'edició impresa, i la majoria dels nostres redactors han estat tota la seva carrera desenvolupant habilitats per vendre més diaris.
  • Les persones amb millors habilitats digitals han abandonat el Times, perquè no s'han sentit prou valorats. Cal fer un canvi i començar a valorar més les persones amb aquestes habilitats.
  • Els treballadors digitals volen fer feines creatives.
  • Reconeixement per a les estrelles digitals que treballen al NY Times, com Mike Bostock, Mark Suppes, Chris Wiggins o Jeremy Ashkenas.

La vida d'un tuit

Aquest post va ser publicat originalment al gencat blog

La vida d'un tuit

Des de fa un any l’equip de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estudiem les dades d’activitat dels comptes corporatius, per millorar i optimitzar les publicacions dels comptes que gestionem. Una de les darreres preguntes que ens hem fet és sobre la vida d'un tuit, entenen la vida d'un tuit com el temps que aquest missatge és visible en el timeline dels nostres seguidors. Per calcular-ho hem analitzat 140.000 tuits publicats des de comptes de la Generalitat a partir de juliol de 2012, i tots els retuits que han generat. El retuit és l’ indicador que utilitzem per verificar si un tuit és visible pels nostres. El primer que fem és veure el temps que transcorre des de l’hora de publicació del tuit i els retuits dels nostres seguidors. Creiem que mentres un missatge és visible i desperta interès va acumulant interaccions.

Hores entre la publicació d’un tuit i els seus retuits

Per tenir una primera idea del temps que passa entre la publicació d’un missatge i els retuits dels subscriptors hem dibuixat aquest primer gràfic amb l’acumulat de tots els perfils de Twitter de la Generalitat. S’observa com més d’un 70% dels retuits publicats són, com a màxim, dues hores després de la publicació del tuit. A partir d’aquí la corba s’estabilitza, especialment a partir de les quatre hores. Es pot dir que l’ordenació cronològica de Twitter provoca que el màxim impacte d’ un tuit és fins dues hores després de la seva publicació. Cosa bastant lògica per altre part, ja que els tuits més recents sempre estan a la part més visible de la plataforma.

% de retuits publicats en funció del temps passat des de la publicació del tuit

Retuits en funció de l’hora de publicació

Un dels altres aspectes que avaluem és si l’hora de publicació d’un tuit és rellevant a la vida d’un tuit. Realment l’hora en què publiquem un tuit fa que la seva vida sigui més llarga? En aquest gràfic hem dibuixat el percentatge de retuits en funció del ‘hora de publicació. Per completar l’anàlisi pintem una àrea per a cada 1 de les 5 primeres hores en què un tuit és retuitejat. Així per exemple la part blava indica l’evolució del percentatge de retuits durant la primera hora al llarg del dia. Veiem com la velocitat de retuits canvia en funció de l’hora de publicació dels missatges. A les 4 del matí és quan hi ha un percentatge més baix de retuits durant les 5 primeres hores de la publicació. No sorprèn, ja que moltes persones no estan connectades en aquesta franja horària. Aquest gràfic engloba tots els tuits dins la solució corporativa de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Sense tenir en compte la seva tipologia ni els tipus de missatges que publica. Tot i això ens dona una idea aproximada sobre la vida d’un tuit en funció de l’hora de publicació. A partir de la representació observem com hi ha dues franges horàries que es poden considerar de màxim interès. Aquestes són: entre les 7 i les 9 del matí i al vespre entre les 21 i les 23.

% de retuits publicats en funció de l'hora de publicació

Retuits en funció del compte de Twitter

Fins ara hem analitzat els comptes i els seus tuits en el seu conjunt de forma uniforma. En el següent gràfic trobem un a un els comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya amb major volum de retuits per les seves publicacions. Per cada compte tenim la barra on s’indica el percentatge de retuits publicats i cada color representa les hores des de la seva publicació. Així per exemple tenim com el color blau indica els percentatge de retuits fets durant la primera hora, el vermell durant la segona, i així successivament. Observem com els comptes s’organitzen per tipologia de compte. Els que reben un percentatge més alts de retuits durant la primera hora després de publicar el tuit són @rodalides i @transit, que informen de les incidències en els mitjans de transport. És evident que el valor informatiu d’un tuit referent a problemes de transport té un interès molt elevat en un període immediat després de la seva publicació. Això fa que la vida dels seus tuits sigui molt curta, i en moltes ocasions calgui publicar un alt nombre de missatges en períodes de temps molt reduïts. Per exemple informant del tall d’una via per un accident, i la posterior normalització del servei. Entre els que reben més retuits durant la primera hora hi ha perfils de seguretat ciutadana com: @emergenciescat, @012, @112 i @meteocat. Per altra banda podem veure com perfils que informen d’altres temes menys lligats a l’actualitat immediata, tenen una vida més llarga, ja que la seva informació es pot considerar menys lligada a l’estricta actualitat.

% de retuits publicats en funció del compte

El feedback:

Algunes notes personals

No volia escupir en un tuit algunes idees de les xarxes socials que m'han passat pel cap darrerament. Són frases que he sentit i idees que m'han passat pel cap.

  • "No hi ha diners, per així apostem pel digital i les xarxes socials". Em sorprèn que entre professionals de la comunicació encara perduria la idea. Em sembla que a les portes del 2014 convindria actualitzar el discurs.
  • "Obrirem uns perfils a les xarxes socials per aquesta campany". Iniciar-se amb nous perfils a les xarxes pel curt termini sembla contraproduent. El valor de les xarxes està en les relacions de confiança que en aquests s'estableixen, que sempre requereix temps.
  • Empreses petites copiant estratègies de comunicació d'empreses grans. Perdent l'avantatge de la seva proximitat amb el client final.
  • Molts xerrant, cada dia més; pocs escoltant.
  • Els rics més rics, els pobres més pobres. L'atenció cada vegada es centra cap als grans en detriment dels petits. Per una part és positiu perquè les idees cada vegada tenen més ressó, per altra banda menys positiu perquè cada vegada hi ha menys idees.