/ Blog /

Nen desnutrit

Sempre que els mitjans de comunicació m’agobien com és el cas actual, amb la mort del jugador del Sevilla Puerta, doncs em fa més fàstic tot el que envolta aquest món. Resulta que és una catastrofe en les ments de un gran nombre de persones que un futbolista mori. Fins aqui podem estar-hi més o menys d’acord, però el tema de la mort ja el tocaré un altre dia. El que no entenc és que no es fassi res ni es dongui el ressó mediàtic que mereixeria ni sentin la mateixa pena amb els morts que hi ha cada dia de gana en moltes regions de l’Àfrica. Sisplau si no ho sapiguéssim tindria excusa, però ho sabem i no fem res. Un cop l’any ens en fem ressó (El dia mundial de XXXX) i som les millors persones durant un dia, fem la nostra donació i ens sentim super-solidaris. I la resta de l’any què? La gent no deixa de morir-se ni patir, poder si cada dia ens diguessin els morts que hi ha hagut reaccionariem, tot i que possiblament no perquè estem esdevenint una societat tan insensible que ens adaptem al sofriment dels altres i ens tornem inmunes i no ens afecta.

Hem de donar el valor que tenen realment les coses. No pot ser que hi hagi morts de primera i morts de segona. Tots són morts, perquè tots som persones més enllà de la professió, càrrec o nacionalitat que tinguem. A més posat a dramatitzar quin dels dos ha tingut una vida amb més patiment? un nen que possiblament mai ha pogut menjar més d’un àpat al dia o un futbolista que possiblament cobrava tans diners com tot el poble del nen africà?

Intentem canviar les nostres mentalitats i obrir-nos al món, si cadascú reflexiona i intenta explicar-ho a una altre persona entre tots podem canviar-ho.

/ Blog /