/ Blog /

Nens petits

…la sirenita, un dels monuments (per no dir el més) representatiu de Copenhagen pintat de rosa després del desallotjament d’una casa okupa que portava fent activitats des de 1982…

està mal vist ser jove i intentar ser feliç??

Un dia quan feia algun curs d’ESO em van dir que fes una redacció d’estil lliure, del que em donés la gana i em vaig imaginar una teòria. Aquesta teòria es basava bàsicament és que naixem amb els coneixements més imprescindibles i necessaris per ser feliços, quan som petits és quan som més intel·ligents i a mesura que ens fem grans anem perdent aquesta intel·ligència fins que arriba el punt que ens adonem d’aquest fet i llavors l’intentem recuperar a marxes forçades.

M’explico, quan som petits ens preocupem del que realment ens hem de preocupar, quan estem en contacta amb altres nens no sorgeixen problemes, ens ho passem bé… A mesura que els grans ens ensenyen les seves coses,comportaments, coneixements imprescindibles, ens oblidem del que sabiem abans que era intentar ser feliços amb les coses de les que disposabem…i comencen aparèixer problemes deixem de viure i ens transformem en el que volen que siguem, ens transmeten uns valors materialistes que si els acceptem ens veurem condemnats a una roda salvatge, a mesura que ens fem grans perdem de vista el que realment ens feia feliços i pensem que la felicitat ens arribarà a través de “coses de gent gran”… quan tingui la casa pagada….i a+ no serà una casa cualquiera tindrà piscina!,….. em compraré aquell cotxe i seré l’home + feliç del món…. la felicitat s’aconsegueix a través d’objectes? així la majoria de gent del centre de l’Àfrica que només tenen el just per sobreviure no són feliços?

Arriba un moment que és quan fem un punt i a part. Llavors és quan hi ha gent que s’adona que han encaminat la vida pel camí equivocat, això passa quan un és realment conscient de que s’ha de morir.

A partir d’aquell moment tornem a valorar les coses amb el seu valor real, qualsevol petó, abraçada, conversa, detall, … totes les coses recuperen el seu valor real i deixem de preocupar-nos per coses menys importants, com el que pensaran de nosaltres, si em podré canviar el cotxe, …

En resum intenem viure com sabem i no com ens volen fer viure, no deixem que els que s’han oblidat de ser feliços ens fassin caure en els seus objectius en la vida, intenem que aquesta gent que al fer-se gran s’ha oblidat ser feliç torni a ser conscient del que realment importa i tots valorem les coses amb el seu valor real!

cada dia és el dia més important de la teva vida

/ Blog /