/ Blog /

Audiència a les xarxes socials

Fa dies que vull escriure sobre l’audiència, i que llegeix el que publiquem a les xarxes socials. Com a defecte professional em fixo en com les organitzacions de diferents sectors utilitzen internet com a eina per assolir el seus objectius de negoci.

##Compra de followers i fans Del primer que m’agradaria parlar és de la idea de comprar audiència a les xarxes socials (followers a Twitter i fans a Facebook). Què pot pensar la persona amb responsabilitat sobre la comunicació, que creu encertat comprar audiència a canvi de diners.

David Cameron va ser notícia el març de 2012 per passar de 60.000 a 130.000 fans a Facebook [1]. Sembla que els estrategues del partit conservador van pagar a Facebook per fer publicitat de la pàgina del Primer Ministre. El resultat van ser 70.000 noves adhesions a la pàgina en un mes.

Mariano Rajoy (president del govern espanyol) també va ser sorprendre per un creixement brusc [2], de manera no natural. El setembre de 2014 el perfil de Twitter de Mariano Rajoy va créixer un 10% (de 527.781 a 587.228, quasi 60.000 nous seguidors) en menys de 24 hores. En aquest cas segons van informar persones properes al president la compra de seguidors va ser organtizada per persones externes a la gestió del perfil. L’objectiu d’aquesta acció era desacraditar Rajoy, amb la compra de nous seguidors de manera indiscriminada. Per la poca afinitat dels nous seguidors (molts asiàtics) es sospitava que van allistar-se a través de pàgines no oficials.

##Qui llegeix el que publiquem? És habitual pensar que tothom que ens segueix llegeix el que publiquem. Per això en el primer que ens fixem en entrar a un perfil és el nombre de seguidors. Això no és del tot encertat, ja que quan publiquem un contingut i els nostres contactes el troben interessant i el viralitzen, aquells missatges també són llegits per la seva xarxa, són llegits per més gent que no ens segueix. D’altres vegades, encanvi, si publiquem en hores de baixa audiència el nostre contingut pot passar totalment desapercebut. D’entrada veiem com el lectors del que publiquem depèn de diferents factors.

Les plataformes digitals ordenen el continguts en timelines. Els timelines són columnes verticals de continguts infinits, on ens podem passar hores i hores sense deixar de veure tots aquells missatges que han publicat la gent a qui seguim. Les dues principals plataformes socials, Twitter i Facebook, difereixen en la manera que mostren el contingut. A Twitter els continguts són ordenats cronològicament, per tant veiem ordenats tots els missatges de més recent a més antic, en ordre estricte. Facebook per la seva part ordena els continguts segons l’edgerank [3], un algoritme que a partir de moltes varibales calcula l’interès que podem tenir respecte una publicació [4].

Facebook filtra i ordena els continguts que publiquem per destacar-ne els més rellevants. El motiu del filtratge és la competència per l’atenció dels usuaris és cada vegada més dura: cada vegada seguim a més persones i marques que generen més i més contingut. El motiu pel que estem a les xarxes socials és per ser llegits, i cada vegada és més complicat destacar entre el gran nombre de publicacions que veiem al llarg del dia.

Segons el mateix Facebook sobre el perquè no mostren tots els continguts [4]: Several other online feed platforms display all content in real time. But the real-time approach has limitations. People only have so much time to consume stories, and people often miss content that isn’t toward the top when they log on. This means they often do not see the content that’s most valuable to them.

##Pagant per l’atenció Per assegurar-se que els nostres missatges són llegits, tant Twitter com Facebook permeteten destacar els nostres continguts. Així trobem que en un mateix timeline cohabiten publicacions orgàniques (les normals) i les de pagament, amb una mínima diferenciació visual. De fet, resaltar els continguts de pagamanet és la principal forma de generar ingressos de les dues plataformes socials.

Per explicar-ho més clar. Imaginem l’escenari en què publiquem una entrada a Facebook i l’edgerank consideri que només interessa a un 20% dels nostres seguidors. Llavors si volem incrementar el nombre de lectures haurem de pagar diners per destacar-la i arribar a un 70% de la gent que s’ha subscrit per rebre les nostre publicacions. Fins i tot si paguem més diners podem aconseguir que surti en els timelines de tots els nostres subscriptors.

##Són realment útils les audiències de xarxes socials? Que una publicació es mostri a les pantalles dels usuaris no significa que els interessi ni que la llegeixin. Per avaluar l’interès d’un contingut a les xarxes socials es pot mesurar el nombre d’interaccions que ha provocat. Per exemple si una publicació té èxit a Twitter ho sabrem pel nombre de retuits i favorits que fassin els usuaris. Així doncs podem determinar que les publicacions més exitoses són aquelles amb més interaccions.

Si avaluem la nostra acció només amb els indicadors que aquestes ens ofereixen (retuits, favorits, likes, seguidors, fans, ….) estem entregant l’acció i l’evolució als mateixos actors, i poden ser fàcilment manipulables [5].

És en aquest punt on és clau tenir una bona estratègia de comunicació global, amb què mesurem l’impacte de les accions a partir d’un conjunt d’indicadors. En el centre sempre hi ha d’haver els objectius principals de negoci.


  1. David Cameron’s new Facebook likes show you can put a price on friendship - The Guardian.
  2. Rajoy aumenta un 10% sus seguidores en Twitter en un solo día - eldiario.es.
  3. Edgerank - Wikipedia.
  4. Facebook - Organic Reach on Facebook: Your Questions Answered - Facebook.
  5. Facebook Fraud - Veritasium.
/ Blog /