/ Blog /

Els primers dies a la Generalitat

El dia 1 de març de 2010, va ser el meu primer dia de feina a la redacció gencat. Feia pocs mesos que havia tornat de Londres, on havia estat treballant a We Are Social, i vaig tenir la sort de poder cobrir temporalment una vacant. Les meves tasques eren maquetar webs especials en hmtl i css.

La feina de maquetador web no era exactament el que buscava. Després de l’estada a Londres m’hagués agradat trobar una posició relacionada amb les xarxes socials, però en aquells moments no era senzill trobar una feina, i sort vaig tenir de trobar-ne una. A més, pel que vaig sentir a les diferents entrevistes, encara no es preveia l’impacte en la comunicació de les empreses i institucions que tindrien les xarxes socials.

Bé de fet, potser encara no havien tingut la possibilitat d’ensenyar-nos les seves bondats.

El dia que celebrava la meva primera setmana a la Generalitat va passar la gran nevada. El 8 de març de 2010 va caure a Catalunya (especialment a la zona nord-est) la nevada més gran que jo recordo. Literalment va pararlitzar el país, i gran part dels catalans es van quedar col·lapsats a la carretera i incomunicats.

A mi, per sort, la nevada em va agafar a Barcelona. Encara no tenia pis, i dormia al sofà d’una amiga. A mig matí van donar l’alerta que hi podria haver problemes per tornar a casa i alguns companys van començar el camí. Jo m’ho vaig agafar sense presses, de fet dormir a l’oficina no hagués estat gaire diferent d’on vaig acabar dormint.

Des de primera hora del matí els ciutadans estaven pujant imatges de la nevada a Twitter. Es podia seguir el rastre de la neu a partir de l’etiqueta #neucat, i com més nevava més eren els usuaris que tuitejaven. Jo anava seguint la nevada des del meu perfil personal.

El principal canal d’informació era el web gencat. Degut a l’allau de visites i a les males condiciones meteorologiques, tant els nostres servidors, com els d’altres mitjans de comunicació van començar a fallar. Van caure molts webs, i servidors de correu electrònic. També hi havia dificultats per veure els canals de televisió, així que la radio va anar guanyant pes al llarg del dia.

Com més nevava, més informació en temps real necessitava la ciutadania. Carreteres tallades, afectacions al transport públic, previsió meteorologica, …

Ens trobavem en la situació de tenir una informació de servei molt útil, però no disposavem del nostre principal canal informatiu.

En aquest moment va passar per l’aire la idea de crear un perfil de Twitter. Com podeu imaginar van passar unes hores des de l’aparició de la idea fins que vam publicar el primer tuit. Entendreu que el que va passar en aquest interval queda reservat a la memòria dels presents.

Finalment, vaig rebre l’autorització per engegar el perfil d’@emergenciescat. El matí ja havia registrat el nom, per si de cas, i adoptar la imatge gràfica corporativa va ser ràpid.

La rebuda al perfil va ser bona. Els usuaris agraien que la Generalitat utilitzés Twitter per informar del què estava passant a Catalunya.

Estàvem amb una mà tuitejant i l’altre al telèfon amb els equips de premsa de protecció civil, el servei català del trànsit, meteocat i interior. Tots els periodistes amb qui parlàvem estaven desbordats i en una situació de molt estrés. Jo encanvi m’ho vaig passar molt bé, la sensació d’ajudar persones era una satisfacció immediata molt gran.

Una anecdota que recordo amb especial il·lusió té com a protagonista la ràdio. A l’oficina també l’escoltavem per si donaven alguna informació que sen’s hagués passat per alt. En un moment de la tarda enmig d’un butlletí informatiu, en Jordi Basté el narrador, va parar i va llegir literalment un tuit que acabavem de publicar i va acabar dient “segons informa el perfil de Twitter d’Emergències de Catalunya”. Coi! em va fer il·lusió veure com més enllà de tota la gent que estàvem ajudant a Twitter, també podíem fer arribar la informació a tota la gent que no tenia perfil a la xarxa social a través dels periodistes que ens llegien.

Poca gent tenia Twitter abans de la nevada. Molt poques organitzacions tenien perfil oficial de servei. Aquest dia moltes administracions, institucions i marques van descobrir el potencial de les noves eines de comunicació digital.

Des de llavors treballo a l’equip de xarxes socials. Abans de la nevada ja hi havia el perfil @gencat i d’algun departament amb una presència testimonial. Després de la bona repercussió dels mitjans de comunicació per l’obertura del perfil d’emergències, hi havia moltes unitats que volien un perfil a Twitter, i d’altres que seguien espantades pel desconeixement de l’eina. En el mateix moment estàvem parlant de les virtuts amb les unitats que creiem estratègiques, i parant altres obertures per no poder assolir una qualitat mínima en els continguts.

La primera tasca en la que vaig poder treballar va ser la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Necessitàvem un marc funcional on encaixar la solució corportavia, un document que recollís com havia de ser la presència del govern de Catalunya a les xarxes socials. La redacció va ser un procés llarg en el que hi van col·laborar persones de diferents àrees.

En pocs dies vaig passar de barallar-me amb l’internet explorer pel seu poc amor a les meves css, a participar en la creació de les bases de la presència de la Generalitat de Catalunya a les xarxes socials.

/ Blog /